diumenge, 20 d’abril del 2014

Catalunya abans de la Guerra de Successió

                                                          PERÍODE PREHISTÒRIC                                          

Els primers pobladors del territori que actualment ocupa Catalunya es remunten als inicis del Paleolític Mitjà. Les restes més antigues descobertes corresponen a la mandíbula d'un individu del gènere Homo (espècie incerta) trobada a Banyoles, d'uns 66.000 ± 7.000 anys d’antiguetat.

Entre els jaciments més importants d'aquest període destaquen el de les coves de Mollet, Serinyà, Pla de l'Estany i el Cau del Duc, al massís del Montgrí.


EDAT ANTIGA
Aquest període es caracteritza , en una primera etapa , per la confluència de diferents cultures colonitzadores a l'actual territori català , en particular la grega i la cartaginesa , que donaran lloc a la formació de la cultura ibèrica.

En aquesta etapa és crea Empúries , a la costa gironina , punt comercial impulsat per la ciutat grega Marsella, al segle VI a . C.

Pel que fa a la civilització ibèrica , s'ha constatat l'existència de diferents tribus disperses per terres catalanes , entre ells els indigets ( a l'Empordà ) , els ceretans ( a la Cerdanya ) o els airenosis ( a la Vall d'Aran ) .
                 
                                                                   PERÍODE ROMA


La segona etapa de la història antiga a Catalunya correspon al període de romanització , iniciat al segle III a . C. Amb arribada dels romans a la Península Ibèrica a Emporion , l'actual Empúries , amb l'objectiu de tallar les fonts d'aprovisionament dels exèrcits del general cartaginès . La principal base d'operacions dels romans durant la Guerra Púnica, i primer nucli romanitzat a la península va ser la ciutat de Tarraco , actual Tarragona .

L'actual territori català va quedar englobat primer a la província anomenada Hispània Citerior, per formar part des del 27 a. C. de la Tarraconense, la capital va ser Tarraco.
                                                               SEGLE III AL IV

La crisi del segle III que va afectar a l'Imperi romà i que originaria la seva decadència va afectar greument a l'actual territori català, on s'han detectat importants nivells de destrucció i processos d'abandonament de viles romanes. També d'aquest segle són les primeres notícies documentals de la presència del cristianisme a Catalunya.
                   
                    PERÍODE VISIGÒTIC: SEGLES V A VII


Al segle V, es produeix la invasió generalitzada de l'Imperi romà per part dels pobles germànics. El poble germànic dels visigots que havia obtingut permís per entrar en l'Imperi. Els visigots arriben a la península Ibèrica per la principal via romana, instal · lant a la ciutat Tarragonina en. I quan en el 475 el rei visigot Euric va formar el regne de Tolosa, va incorporar l'actual territori català, amb govern primer des de Tolosa i després des de Toledo.


                 CONQUESTA MUSULMANA: SEGLE VIII


Els visigots van dominar el territori fins a inicis del segle VIII, quan enmig d'una guerra civil per la successió del regne. Els musulmans van fer una rapida invasió que van conquistar tota la península ibèrica. Es van instal·lar i van durar molt de temps. Quan van voler seguir envaint per França els carolingis els van parar.



CONQUESTA CAROLÍNGIA

Quan van voler seguir envaint per França els carolingis els van parar. I van fer una reconquesta de tot el territori català i les ciutats més importants. I van fer que els musulmans retrocedissin fins a  Al-Andalús.





                                       





                                   CATALUNYA FEUDAL: SEGLE XI

                                El segle XI es caracteritza a Catalunya pel desenvolupament de la societat  feudal, com a conseqüència de les pressions senyorials per desenvolupar llaços de vassallatge amb els camperols lliures. Els anys següents del segle es van caracteritzar per una guerra social, on la violència senyorial va sotmetre als camperols per poder tenir totes les seves terres sota el seu poder.



  EXPANSIÓ DELS COMTATS CATALANS: SEGLE XII


Fins a mitjans segle XII, els successius comtes de Barcelona van intentar ampliar els seus territoris en múltiples direccions i per diversos mitjans. Ramon Berenguer III va incorporar mitjançant enllaç matrimonial el comtat de Besalú. Va rebre per herència el de Cerdanya i va conquistar per la força part del comtat d'Empúries. Més enllà dels Pirineus, també va controlar el de Provença, que en morir va llegar al seu segon fill Berenguer Ramon.



     SEGLE XII AL XV: LA CORONA D'ARAGÓ

Sota el govern del comte Ramon Berenguer IV (1131-1162), es van produir diferents fets fonamentals per a la història de Catalunya. El primer, les seves noces amb Perellona d'Aragó, el que va suposar la unió del comtat de Barcelona i del Regne d'Aragó, pel que amb el temps el territori comú seria conegut com a Corona d'Aragó.

Ramon Berenguer IV va materialitzar les noves conquestes políticament diferenciades assignades a títol personal com marquesats. Va conquistar Tortosa i Amposta el 1148, i Lleida en 1149.


EXPANSIÓ DE LA CORONA D'ARAGÓ: SEGLES XII I XIII

La derrota aragonesa a la Batalla de Muret el 13 de setembre de 1213 i la mort del rei Pere el Catòlic significà la fi de l'expansió de la Corona d'Aragó al Llenguadoc. En endavant l'expansió es dirigirà a València i a les Illes Balears i la resta del Mediterrani.

La baixa Edat Mitjana és l'època de màxima esplendor catalana, sota la corona d'Aragó. Els monarques aragonesos, especialment Jaume el Conqueridor,  van conquerir als àrabs gran part dels seus territoris, expandint el català com a idioma de cultura. A més, una potent flota naval va expandir-se per la Mediterrània, fins al punt que la llegenda diu que "ni un peix gosava nedar sense les quatre barres".
S'escriuen les Quatre grans cròniques catalanes, Tirant lo Blanc, Curial e Güelfa, i apareixen personatges com Ramon Llull i el període del Segle d'or valencià.
                                  
La màxima extensió que va ocupar la Corona d'Aragó és durant el segle XIV, quan, a part dels dominis peninsulars, es posseeixen les Balears, Sardenya, el Regne de Sicília, el Regne de Nàpols, i els ducats d'Atenes i Neopàtria

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Twitter Delicious Facebook Digg Stumbleupon Favorites More